Ja som al maig, avanç i final alhora de l'estiu i l'hivern, després d'un episodi de pluges com el que hem tingut, cal esperar una llarga floració a la nostra muntanya i al camp, el riu ja comença a estar envoltat de canyars verds, els xops i àlbers acaben de florir i ja tenen totes les fulles desplegades, les aus en procés de recerca de les parelles i/o fent els seus nius.
Ara ve de gana fer una escapada a la muntanya, i cal tindre com a norma, el respecte per a la fauna donat que podem interrompre eix preuat moment de la posta de les aus, anar avançant amb silenci tanmateix ens donarà de segur sorpreses en l'observació de la natura.

Que podem gaudir a aquestos dies de primavera? la fauna es deixa veure per estes dates d'una mena més fàcil, es l'hora de buscar parella, fer nius, espectacular la posada a escena de l'àguila de panxa blanca amb els seus crits i vols acrobàtics, han aplegat els abellerols i ja son també les oronetes des de fa unes setmanes, passen les aus que venen d'Àfrica en direcció a Europa, alguns exemplars descansen a la vora del nostre riu reposant-se per continuar i, la flora desplega tota la seua força, ara s'hi barregen els colors, aromes i formes, les plantes anuals faran tot el cicle vital en poques setmanes, a canvi ens deixaran passejades impressionants, als pastos anuals, aquelles zones on l'herba no cobreix fins el genoll, trobarem orquídies i altres plantes molt interessats, una bona càmera i una lent o compta-fils ens permetrà veure amb més detall eixos xicotets motius que defineixen les diferents famílies de plantes, lliris, margarides, abelleres, romer, timó, lli blau, cal mirar-los amb uns altres ulls.

La valeriana més comuna i la menys coneguda i, ara mateix en flor, es l'abundant Centranthus calcitrapae, valeriana espanyola, aquesta creix a llocs com herbassars i matollars, a solana si pot ser millor. Aquesta planta presenta flors ben petites de color rosat clar i fulles dividides i la tija buida.
L'ús medicinal que podem fer d'aquesta planta deuria ser contrastat per part del metge, no cal oblidar que les plantes que poden ser beneficioses també ens poden fer mal si no agafem les mesures exactes.
Els llocs on habita la dita valeriana, son llocs secs amb certa humitat ambiental, lliures de gelades tardanes com ara les zones més litorals del País Valencià.
Una altra valeriana que trobem al nostre terme, de forma rara, es l'herba de Sant Jordi, C. ruber, amb fulles senceres i de major port, amb flors més espectaculars.
A la solana del Castell, trobarem les dues plantes, al cas de la primera de forma més que abundant.

ensuma't: CATÀLEG FLORISTIC DE SUMACÀRCER

ensuma't: CATÀLEG FLORISTIC DE SUMACÀRCER

El catàleg florístic de la Serra de Sumacàrcer ja està disponible per aquells interessats a la botànica del nostre poble, aquest fou un treball de camp que posa a l'abast de tothom informació sobre dades climàtiques, geològiques, entre altres que espere siguen del vostre gust, gràcies de nou.

Flor d'hivern

Flor d'hivern, si pensem a l'estació del fred com a una estació pobra en llum i sense vida aparent, estiguem passant per alt totes aquelles flors que a més de cridaneres com l'agret, donen de menjar a insectes i altres animalons, només cal fer una ullada als llocs enllumenats de solanes i herbassars, marges de conreus i bardissars. Una de les característiques del nostre clima, es ser suau i no molt sec a l'estació on som, aprofitat per l'ametller, que en plena flor dona força i esperança al nostre paisatge de secà, hui malauradament en regressió, i si llueix el sol potser hi siga la millor època per a veure els racons de la nostra muntanya i per a veure les aus hivernants al nostre riu.
Cal aprofitar l'oportunitat i el moment de gaudir el fred a la cara i el sol de migdia a la recerca de les meravelles de la nostra natura.

Canvi climàtic al costat de casa

La serralada de l'Ave, a la veïna població de dos Aigües, mostrava aquest aspecte tan bonic a l'endemà de la primera nevada d'aquest hivern, quan accedim a la nostra població des de Càrcer veiem esta imponent muntanya de prop de 1000 m d'alçada, com a teló de fons
per damunt de la presa de Tous, tota eixa neu acabarà desfent-se per anar a parar al nostre Xúquer.
La vegetació d'aquesta muntanya demostra que a un temps pretèrit era habitual trobar aquesta imatge de cim nevat a les muntanyes de la Ribera. Tanmateix, també està ocorrent que les plantes més adaptades a la sequera i a temperatures més pròpies d'estacions més litorals, més càlides, colonitzen poc a poc els cims de les nostres muntanyes, els botànics estan citant espècies foranies, pròpies d'arrossars tropicals, plantes com el canyar a prop de Terol. La qüestió és que les plantes que ja hi son a dalt conviuran amb les nouvingudes, augmentant la biodiversitat de forma ocasional en aquestos llocs, però ocorre tant de pressa que l'adaptació genètica no podrà crear noves espècies per la velocitat d'este avanç, només les ja adaptades a cicles d'este tipus com a plantes pioneres donaran aquest pas. Per quan de temps? el temps ho dirà...