La serralada de l'Ave, a la veïna població de dos Aigües, mostrava aquest aspecte tan bonic a l'endemà de la primera nevada d'aquest hivern, quan accedim a la nostra població des de Càrcer veiem esta imponent muntanya de prop de 1000 m d'alçada, com a teló de fonsper damunt de la presa de Tous, tota eixa neu acabarà desfent-se per anar a parar al nostre Xúquer.
La vegetació d'aquesta muntanya demostra que a un temps pretèrit era habitual trobar aquesta imatge de cim nevat a les muntanyes de la Ribera. Tanmateix, també està ocorrent que les plantes més adaptades a la sequera i a temperatures més pròpies d'estacions més litorals, més càlides, colonitzen poc a poc els cims de les nostres muntanyes, els botànics estan citant espècies foranies, pròpies d'arrossars tropicals, plantes com el canyar a prop de Terol. La qüestió és que les plantes que ja hi son a dalt conviuran amb les nouvingudes, augmentant la biodiversitat de forma ocasional en aquestos llocs, però ocorre tant de pressa que l'adaptació genètica no podrà crear noves espècies per la velocitat d'este avanç, només les ja adaptades a cicles d'este tipus com a plantes pioneres donaran aquest pas. Per quan de temps? el temps ho dirà...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada