CAROIG

CAROIG
El vell cim del Caroig després de les darreres nevades.

Pteris vittata

Pteris vittata
Falaguera poc comúna, trobada a les jornades de Projecte Rius, a hores d'ara només hi han tres poblacions importants d'aquesta planta de distribució subtropical.

Morrut, la nova plaga

Morrut, la nova plaga
Morrut de la palmera

El morrut de la palmera,

Aquest nou habitant, Rhynchophorus ferrugineus vingué amb barco des d'Africa ocupant unes palmeres destinades a la jardinería que la febre constructora havía mogut, no va tardar en escampar-se per tot arreu, a hores d'ara esta fent-se amb les palmeres canaries (Phoenix canariensis) i no tardarà en començar per altres espècies, la lluita fins ara s'hi feia amb tractaments fitosanitàris, principalment confidor, havent-se provat amb èxit la lluita biològica amb fongs.
Esperem que no siga massa tard per a les palmeres que confereixen caràcter al nostre paisatge. Més www.gencat.cat/web/multimedia/cat/morrut/index_htm.htm

Falguereta de cova

Falguereta de cova
Asplenium trichomanes, es una falaguera difícil de trobar, els llocs ombrius on viu normalment son humits i frescos com els llits de barrancs, coves, escletxes, fisures, etc., aquesta la trobaràs al Barranc del Llop.(piqueu la foto)

Chaenorhinum tenellum

Chaenorhinum tenellum
Peloseta de cova, habitant de les balmes i coves del massís del Caroig, fou citada per Cavanilles per primera vegada, és també habitant de la serra de Sumacàrcer.

Orchis papilionacea

Orchis papilionacea
Una orquídia molt especial, a les nostres muntanyes creix aquesta planta que forma part de les poques, 5,6 poblacions de tota la comunitat valenciana, el seu estat es vulnerable per la raresa i el nombre d'exemplars que hi queden.

21 de gen. 2010

Canvi climàtic al costat de casa

La serralada de l'Ave, a la veïna població de dos Aigües, mostrava aquest aspecte tan bonic a l'endemà de la primera nevada d'aquest hivern, quan accedim a la nostra població des de Càrcer veiem esta imponent muntanya de prop de 1000 m d'alçada, com a teló de fons
per damunt de la presa de Tous, tota eixa neu acabarà desfent-se per anar a parar al nostre Xúquer.
La vegetació d'aquesta muntanya demostra que a un temps pretèrit era habitual trobar aquesta imatge de cim nevat a les muntanyes de la Ribera. Tanmateix, també està ocorrent que les plantes més adaptades a la sequera i a temperatures més pròpies d'estacions més litorals, més càlides, colonitzen poc a poc els cims de les nostres muntanyes, els botànics estan citant espècies foranies, pròpies d'arrossars tropicals, plantes com el canyar a prop de Terol. La qüestió és que les plantes que ja hi son a dalt conviuran amb les nouvingudes, augmentant la biodiversitat de forma ocasional en aquestos llocs, però ocorre tant de pressa que l'adaptació genètica no podrà crear noves espècies per la velocitat d'este avanç, només les ja adaptades a cicles d'este tipus com a plantes pioneres donaran aquest pas. Per quan de temps? el temps ho dirà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada