La valeriana més comuna i la menys coneguda i, ara mateix en flor, es l'abundant Centranthus calcitrapae, valeriana espanyola, aquesta creix a llocs com herbassars i matollars, a solana si pot ser millor. Aquesta planta presenta flors ben petites de color rosat clar i fulles dividides i la tija buida.
L'ús medicinal que podem fer d'aquesta planta deuria ser contrastat per part del metge, no cal oblidar que les plantes que poden ser beneficioses també ens poden fer mal si no agafem les mesures exactes.
Els llocs on habita la dita valeriana, son llocs secs amb certa humitat ambiental, lliures de gelades tardanes com ara les zones més litorals del País Valencià.
Una altra valeriana que trobem al nostre terme, de forma rara, es l'herba de Sant Jordi, C. ruber, amb fulles senceres i de major port, amb flors més espectaculars.
A la solana del Castell, trobarem les dues plantes, al cas de la primera de forma més que abundant.