CAROIG

CAROIG
El vell cim del Caroig després de les darreres nevades.

Pteris vittata

Pteris vittata
Falaguera poc comúna, trobada a les jornades de Projecte Rius, a hores d'ara només hi han tres poblacions importants d'aquesta planta de distribució subtropical.

Morrut, la nova plaga

Morrut, la nova plaga
Morrut de la palmera

El morrut de la palmera,

Aquest nou habitant, Rhynchophorus ferrugineus vingué amb barco des d'Africa ocupant unes palmeres destinades a la jardinería que la febre constructora havía mogut, no va tardar en escampar-se per tot arreu, a hores d'ara esta fent-se amb les palmeres canaries (Phoenix canariensis) i no tardarà en començar per altres espècies, la lluita fins ara s'hi feia amb tractaments fitosanitàris, principalment confidor, havent-se provat amb èxit la lluita biològica amb fongs.
Esperem que no siga massa tard per a les palmeres que confereixen caràcter al nostre paisatge. Més www.gencat.cat/web/multimedia/cat/morrut/index_htm.htm

Falguereta de cova

Falguereta de cova
Asplenium trichomanes, es una falaguera difícil de trobar, els llocs ombrius on viu normalment son humits i frescos com els llits de barrancs, coves, escletxes, fisures, etc., aquesta la trobaràs al Barranc del Llop.(piqueu la foto)

Chaenorhinum tenellum

Chaenorhinum tenellum
Peloseta de cova, habitant de les balmes i coves del massís del Caroig, fou citada per Cavanilles per primera vegada, és també habitant de la serra de Sumacàrcer.

Orchis papilionacea

Orchis papilionacea
Una orquídia molt especial, a les nostres muntanyes creix aquesta planta que forma part de les poques, 5,6 poblacions de tota la comunitat valenciana, el seu estat es vulnerable per la raresa i el nombre d'exemplars que hi queden.

21 de des. 2009

Paratges del nostre terme...


Barranc del Llop
Aquest barranc, a prop de la població, amaga una bellesa inesperada a l'hivern al que entrem, tancat per totes les seues vessants costerudes i amb murs de pedra que en alguns indrets fan mes de 20 metres són la llar d'un matoll que al cas que comente forma un sotabosc fosc i fresc, el Marfull, Viburnum tinus,, viu a la terra baixa mediterrània fuig sempre que pot del fred i de les solanes, el podem trobar per tot el terme però no amb l'abundància amb la que creix en aquest indret, el marfull indica junt a altres plantes el passat com a carrascar de les nostres muntanyes, la seua floració en ple hivern és tot un espectacle, al que vos anime a visitar, la sendera que duu fins a dalt del barranc està prou bona i no és massa llarga, millor cap al migdia per allò del fred i l'humit del paratge, la cova que hi ha cap al final mereix una visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada